Directed by Marc Zaragoza, the collective operates at the threshold where theoretical speculation converges with technical rigor. The project manifests through the conceptual subversion of Poética Beligerante (with Marga Ruiz), the structural morphology of m-i-r-a arquitectura (Dori Sadan, Niccolò Marini, and Marga Ruiz), and the kinetic grammar of Wonderground (Tom Weksler and Roser Tutusaus), whose choreographic systems function as a live infrastructure governing the tempo and flux of space.
Currently, in collaboration with filmmaker Ignasi Castañé, we are developing a series of documentary screendance works. In these pieces, the body does not merely inhabit the void; it completes the architectural intent, drafting a cartographical record of the invisible.
Coordinado por Marc Zaragoza, el colectivo habita el umbral donde la especulación teórica converge con el rigor técnico. El proyecto se manifiesta a través de la subversión conceptual de Poética Beligerante (junto a Marga Ruiz), la morfología estructural de m-i-r-a arquitectura (Dori Sadan, Niccolò Marini y Marga Ruiz) y la gramática cinética de Wonderground (Tom Weksler y Roser Tutusaus), cuyas coreografías operan como una infraestructura viva que regula el tempo y el flujo del espacio.
En su deriva actual, junto al cineasta Ignasi Castañé, desarrollamos una serie de piezas de videodanza documental. En ellas, el cuerpo no solo ocupa el vacío, sino que completa la intención arquitectónica, trazando la cartografía de lo invisible.
Coordinat per Marc Zaragoza, el col·lectiu habita l'umbral on l'especulació teòrica convergeix amb el rigor tècnic. El projecte es manifesta a través de la subversió conceptual de Poética Beligerante (amb Marga Ruiz), la morfologia estructural de m-i-r-a arquitectura (Dori Sadan, Niccolò Marini i Marga Ruiz) i la gramàtica cinètica de Wonderground (Tom Weksler i Roser Tutusaus), les coreografies dels quals operen com una infraestructura viva que regula el tempo i el flux de l'espai.
En la deriva actual, juntament amb el cineasta Ignasi Castañé, desenvolupem una sèrie de peces de videodansa documental. En elles, el cos no només ocupa el buit, sinó que completa la intenció arquitectònica, traçant la cartografia de l'invisible.